Daniel Revenga

Hui, 26/3/2019, s'ha dictat Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala) en els procediments acumulats C‑70/17 i C‑179/17, els quals han tingut lloc com a conseqüència de dues sol·licituds de decisió prejudicial elevades al citat Tribunal per part de la Sala del Civil del Tribunal Suprem d'una banda, i per part del Jutjat de Primera Instància 1 de Barcelona, d'altra, i tenen per objecte la interpretació de la Directiva 93/13/CEE en relació a les que es venen denominant com a clàusules de venciment anticipat.  La Sentència, tot i que, com s'ha de vore, efectua una interpretació que en principi hauria d'anteposar l'interès del consumidor , està sent celebrada des de l'àmbit financer perquè obri la porta a integrar el contracte, una vegada declarada la nul·litat de la clàusula, amb el Dret intern, el que suposarà admetre les execucions hipotecàries per l'impagament de tres quotes, segons estableix la Llei d'Enjudiciament Civil .

Hoy traemos al blog una interesante Resolución del TEAR de la Comunitat Valenciana de fecha 22/5/2018, en la que se estima la Reclamación Económico-Administrativa interpuesta contra una liquidación provisional de IRPF derivada de un procedimiento de comprobación limitada seguido por la Agencia Tributaria; y lo hace sin entrar en el fondo del asunto puesto que el propio TEAR, de oficio, aprecia una infracción procedimental que ocasiona indefensión al contribuyente, consistente en que, tratándose de una autoliquidación conjunta, el procedimiento se haya seguido sin notificación a uno de los cónyuges. Reproducimos a continuación parte de sus Fundamentos (énfasis añadido): TERCERO.- Con carácter previo a revisar cualquier cuestión de fondo, se hace necesario examinar si el procedimiento de gestión se desarrolló siguiendo los requisitos que establece la normativa tributaria, cuestión que se suscita a la luz de las facultades de revisión reconocidas a este Tribunal por el artículo 237.1

Com a regla general una vegada dictada una Sentència d’acomiadament estimatòria que declare improcedent l'extinció empresarial, la mateixa contindrà una condemna a l’empresa que serà alternativa: 1.- Readmetre al treballador en les mateixes condicions que tenia al moment de l’acomiadament amb l’abonament dels salaris deixats de percebre pel treballador fins la data de la readmissió. 2.- Indemnitzar al treballador en la quantia legalment establerta que, normalment ja ve calculada a la Sentència sense tindre l’obligació, en este cas, d’abonar salaris de tramitació. Doncs bé, l’empresa (en determinats casos serà el treballador) tindrà un termini de cinc dies (que coincideix amb el termini legal per anunciar el recurs de Suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia) per elegir entre les dues opcions abans esmentades, tenint en consideració que si es deixa passar el termini s’entendrà que opta per la readmissió. Per al cas que l’empresa no faça l’opció dins del