Daniel Revenga

Tenint present que segons reiterada doctrina del Tribunal Suprem la cotitularitat d’un compte bancari no determina la dels fons que pogueren estar dipositats, quan un dels hereters i havent més d’un, disposa (per ser cotitular o autoritzat) en benefici propi de fons del causant es pot plantejar si estem en presència d’un delicte d’apropiació indeguda de l’art. 253.1 del CP que castiga a qui, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble, que hubieran recibido en depósito, comisión, o custodia, o que les hubieran sido confiados en virtud de cualquier otro título que produzca la obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido. Nosaltres no ens endinsarem, en esta ocasió, en la vesant penal d’esta actuació i ens limitarem a dir que, respecte dels delictes patrimonials, dins dels quals es troba el d’apropiació indeguda, existeix una exempció de responsabilitat penal (excusa absolutòria) que afect