Daniel Revenga

El art. 556 de la LEC regula las causas de oposición a la ejecución cuando se trata de ejecutar resoluciones procesales o arbitrales o los acuerdos de mediación, limitándolas al pago o cumplimiento de lo ordenado en el título, la caducidad de la acción ejecutiva, y los pactos y transacciones habidos entre las partes, siempre que consten en documento público. Como vemos, la pluspetición no figura entre las causas de oposición , pero, ¿significa eso que no se puede alegar por el ejecutado? La cuestión no está exenta de polémica. El Recurso de Reposición no nos servirá porque el art. 551.4 de la LEC claramente señala que contra el Auto que despacha la ejecución "no se dará recurso alguno , sin perjuicio de la oposición que pueda formular el ejecutado".  Así las cosas, para introducir esta alegación en el debate, resta analizar las causas de oposición por motivos procesales que se regulan de forma general el art. 559.1 de la LEC , pudiendo considerarse oportuna para estos casos ...

El art. 695 de la LEC regula los motivos de oposición a la ejecución hipotecaria , estableciendo, de forma taxativa, que sólo se admitirán los siguientes: 1.ª Extinción de la garantía o de la obligación garantizada. 2.ª Error en la determinación de la cantidad exigible.  3.ª En caso de ejecución de bienes muebles hipotecados o sobre los que se haya constituido prenda sin desplazamiento, la sujeción de dichos bienes a otra prenda, hipoteca mobiliaria o inmobiliaria o embargo inscritos con anterioridad al gravamen que motive el procedimiento. 4.ª El carácter abusivo de una cláusula contractual que constituya el fundamento de la ejecución o que hubiese determinado la cantidad exigible. A la vista de esta regulación se ha planteado si, además de dichos motivos, el ejecutado podría alegar motivos de naturaleza procesal, especialmente los regulados en el art. 559 de la LEC de forma genérica para el procedimiento de ejecución, toda vez  que son cuestiones controlables de oficio por e...

La vigent Llei d'Enjudiciament Civil (des d'ara LEC) estableix que la manca d'activitat de les parts o interessats en un procediment no determina, per sí mateix, la caducitat del procediment, establint que seran els Lletrats de l'Administració de Justícia (des d'ara LAJ, abans eren anomenats Secretaris Judicials) qui donaran el corresponent impuls al procediment dictant a l'efecte les resolucions processals que procedisquen (art. 236 en relació a l'art. 179 de la LEC).   No obstant això, si a pesar de l'impuls dels LAJ, e ls procediments no tenen activitat durant els terminis fixats a la Llei, i dita manca d'activitat no deriva de força major o qualsevol circumstància aliena a la voluntat de les parts o interessats (art. 238 de la LEC), es produeix el que es denomina la "caducitat en la instància" . Estos terminis són diferents segons la instància en que es trobe el procediment, contant-se sempre des del dia de l'última notificació ...

La Llei d'Enjudiciament Civil (coneguda per les seues sigles LEC) contempla a l'art. 256 el que s'anomenen "diligències preliminars" i que són actuacions judicials que, a instància de part, venen a preparar un futur plet. Es relacionen a la norma una sèrie de diligències que suposen un "numerus clausus" (vol dir que no es poden acordar diligències distintes a les que la Llei preveu) i que, per posar un cas, serveixen per tal que el futur demandat o demandada exhibisca bens o documentació que puguen fonamentar una demanda posterior (per exemple el contracte d'assegurança en un cas de responsabilitat civil). El dubte sorgeix quan la Llei atorga un termini prescriptiu relativament breu per interposar una acció, respecte de si la tramitació d'este procediment de diligències preliminars interromp o no el termini de prescripció, ja que, en cas negatiu, i tenint em compte el temps de resposta mitjà dels Jutjats, l'acció podria veure's molt per...

La qüestió que plantegem va sorgir al procediment que va donar lloc a la Sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de Guipuzkoa, 302/2017, Roj SAP SS 1002/2017, en el qual el fill únic d’un empresari ramader demandava a la parella del seu difunt pare que havia conviscut amb ell durant dos anys i a la qual havia instituït heretera al seu testament, entre altres motius perquè entenia que havia “buidat” els comptes bancaris del finat en benefici propi de tal forma que havia perjudicat considerablement els seus drets com a legatari de la legítima estricta, tal com havia disposat el seu pare al testament. Vaja per davant que l’actor demandava la restitució d’una quantitat que superava els 130.000€, i que va perdre en primera instància amb imposició de les costes processals, i que, finalment, l’Audiència Provincial va confirmar dita resolució també amb imposició de les costes processals de l’apel·lació. Des d’un punt de vista estrictament econòmic el resultat del plet es pot ...

Tenint present que segons reiterada doctrina del Tribunal Suprem la cotitularitat d’un compte bancari no determina la dels fons que pogueren estar dipositats, quan un dels hereters i havent més d’un, disposa (per ser cotitular o autoritzat) en benefici propi de fons del causant es pot plantejar si estem en presència d’un delicte d’apropiació indeguda de l’art. 253.1 del CP que castiga a qui, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble, que hubieran recibido en depósito, comisión, o custodia, o que les hubieran sido confiados en virtud de cualquier otro título que produzca la obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido. Nosaltres no ens endinsarem, en esta ocasió, en la vesant penal d’esta actuació i ens limitarem a dir que, respecte dels delictes patrimonials, dins dels quals es troba el d’apropiació indeguda, existeix una exempció de responsabilitat penal (excusa absolutòria) que afect...