Daniel Revenga

Què és la clàusula sòl? És un mecanisme introduït habitualment per les entitats de crèdit en les escriptures de préstec hipotecari que limita la baixada (i també la pujada, el que es coneix com el "sostre") del tipus d'interès quan este està referenciat a un índex com pot ser l'Euribor, de manera que, en cas de col·locar-se l'interès per baix del tipus fixat com a sòl serà este el que s'aplique. Per exemple, el cas d'una persona que ha d'amortitzar els 100.000 euros de la seua hipoteca en 20 anys amb un diferencial de l'1% i un sòl del 3%: tenint en compte que la cotització mitja del mes de novembre de l'Euribor es situa fins ara en el -0,072% la quota mensual sense sòl (interès del 1,072%) seria de 463,11€ mentre que amb el sòl (interès del 3%) pujaria a 554,60€. Esta persona pagaria de més, amb la clàusula, 91,49€ mensuals. Com puc saber si tinc una clàusula sòl en la hipoteca? La clàusula ha de figurar entre les de tipus financer i pot a

Empecemos por recordar que se denomina "despido objetivo" a aquel que se basa en una de las "causas objetivas" enumeradas en el art. 52 del Estatuto de los Trabajadores (aprobado en Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre; en adelante ET), y que, con mayor frecuencia, tiene su fundamento en la prevista en el apartado c) de dicha norma, que remite a las causas que justifican el despido colectivo, a saber, causas económicas, técnicas, organizativas o de producción. Será el artículo 51.1 del ET, tras su última reforma, el que defina actualmente estos conceptos: Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos ordinarios o ventas. En todo caso, se entenderá que la disminución es persistente si durante tres trimestres consecutivos el nivel de ingresos ordinario

La resposta, fins fa un mes, era senzilla, atès que l'art. 49.1.c del Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors (des d'ara "ET") estableix el següent:   A la finalització del contracte, excepte en els casos del contracte d'interinitat i dels contractes formatius, el treballador té dret a rebre una indemnització de quantia equivalent a la part proporcional de la quantitat que resultaria d'abonar dotze dies de salari per cada any de servei, o l'establerta, si escau, en la normativa específica que siga aplicable. Es a dir, en cas de contracte d'interinitat o formatiu, no procedia cap indemnització i, en el restants casos (llevat de previsió legal expressa en contra) el treballador tenia dret a percebre 12 dies de salari per cada any de servei. No obstant això, este règim d'indemnitzacions ha sigut declarat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE d