Daniel Revenga

La gent del Dret i totes aquelles persones que s'hagen aproximat a la recerca de jurisprudència han pogut comprovar que entre les referències que facilita el Centre de Documentació Judicial espanyol es troba una anomenada "ECLI". Es tracta d'una referència europea d'identificació de jurisprudència promoguda des del Consell de la Unió Europea en unes Conclusions que es varen publicar al Diari Oficial el 29 d'abril del 2011 , i que significa "European Case Law Identifier". Justificava el Consell la necessitat d'establir un identificador europeu dient que e n el pla nacional existeixen diversos sistemes d'identificació, uns determinats pels òrgans jurisdiccionals i altres propis del venedor [de bases de dades, les quals] inventen en alguns casos el seu propi sistema d'identificació i, en altres, reutilitzen un o més dels sistemes de numeració nacionals. Així doncs, la consulta i la citació de jurisprudència en el context transf

Como bien saben los lectores de este blog, muchos han sido los pronunciamientos judiciales y muy diversos desde que se empezaran a reclamar por los consumidores a las Entidades Bancarias la devolución de los gastos correspondientes a los préstamos hipotecarios hasta que en Sentencia de 15 de marzo pasado, el Tribunal Supremo clarificó la doctrina aplicable a estas cuestiones. Por su importancia en la pràctica vamos a reproducir íntegramente los Fundamentos cuarto y quinto en los que se desgrana la cuestión, primero de forma general y después ya en concreto sobre el más polémico de los gastos, el Impuesto de Actos Jurídicos Documentados.  CUARTO.- Pronunciamientos jurisprudenciales previos sobre la abusividad de las cláusulas de gastos en los préstamos hipotecarios 1.- La sentencia de esta sala 550/2000, de 1 de junio, trató la abusividad de la imposición al consumidor de los gastos generados por la constitución de una hipoteca para la financiación de adquisición de una vivienda, con a

La Llei Orgànica 1/2015 va introduir a l’art. 22.4 del Codi Penal una agreujant consistent en cometre el delicte “per raons de gènere” havent tingut la nostra Audiència Provincial fins ara ocasió d’aplicar-la en almenys dues ocasions, i l'última a la Sentència del passat 7 de maig, de la secció primera, número 251, i de la qual desconeguem si és ferma a data de hui o s’ha interposat algun recurs. Tractant-se d’una matèria relativament innovadora i de màxima actualitat hem estimat interessant compartir-la al blog.  Es tracta, a la citada Sentència, un cas en el qual, resumidament, i segons els fets declarats provats pel Tribunal, després que una dona tractara de trencar una relació, l’home va assetjar-la contínuament, fins que un dia van tindre una discussió en la qual este, amb la intenció d’acabar amb la seua vida , la va agredir fins deixar-la inconscient, causant-li unes lesions molt greus fins al punt que li va provocar la incapacitat permanent absoluta. La Sentència condemna