Daniel Revenga

La qüestió que plantegem va sorgir al procediment que va donar lloc a la Sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de Guipuzkoa, 302/2017, Roj SAP SS 1002/2017, en el qual el fill únic d’un empresari ramader demandava a la parella del seu difunt pare que havia conviscut amb ell durant dos anys i a la qual havia instituït heretera al seu testament, entre altres motius perquè entenia que havia “buidat” els comptes bancaris del finat en benefici propi de tal forma que havia perjudicat considerablement els seus drets com a legatari de la legítima estricta, tal com havia disposat el seu pare al testament. Vaja per davant que l’actor demandava la restitució d’una quantitat que superava els 130.000€, i que va perdre en primera instància amb imposició de les costes processals, i que, finalment, l’Audiència Provincial va confirmar dita resolució també amb imposició de les costes processals de l’apel·lació. Des d’un punt de vista estrictament econòmic el resultat del plet es pot ...

Tenint present que segons reiterada doctrina del Tribunal Suprem la cotitularitat d’un compte bancari no determina la dels fons que pogueren estar dipositats, quan un dels hereters i havent més d’un, disposa (per ser cotitular o autoritzat) en benefici propi de fons del causant es pot plantejar si estem en presència d’un delicte d’apropiació indeguda de l’art. 253.1 del CP que castiga a qui, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble, que hubieran recibido en depósito, comisión, o custodia, o que les hubieran sido confiados en virtud de cualquier otro título que produzca la obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido. Nosaltres no ens endinsarem, en esta ocasió, en la vesant penal d’esta actuació i ens limitarem a dir que, respecte dels delictes patrimonials, dins dels quals es troba el d’apropiació indeguda, existeix una exempció de responsabilitat penal (excusa absolutòria) que afect...