Daniel Revenga

De vegades es té una percepció generalitzada, especialment arran de la Sentència del Tribunal Suprem de 9/5/2013, de que en matèria de clàusula sòl el consumidor sempre té les de guanyar. I això, que pot ser cert en una majoria de casos, no és sempre així. Per exemple, a la Sentència del Tribunal Suprem del 9/3/2017 (ECLI ES:TS:2017:788) es va obrir la porta a excloure l'aplicació de les normes de protecció del consumidor en els casos en que es demostrés una certa negociació entre l'Entitat i el client i va acabar validant la clàusula sòl.  En este cas el Jutjat de Primera Instància 1 de Teruel va desestimar la demanda argumentant que la clàusula havia estat redactada en la mateixa font de lletra que la resta de les clàusules i els percentatges es destacaven en negreta. Per altra banda, va valorar la prova practicada i va declarar que els prestataris van negociar la clàusula sòl i que fins i tot se'ls van lliurar uns quadres simulats d'amortització on es reflectia nec...

Conforme a la doctrina del TS que vimos en la primera parte de este post, podemos decir que que a los contratos que contengan cláusulas suelo en que intervienen empresarios que no reunen la cualidad de consumidor se les aplicará:  1.- Un primer filtro, denominado “control de incorporación” y fundamentado en la LCGC, el cual resulta relativamente fácil de superar debido que se limita a comprobar que la redacción cumple las exigencias de claridad, concreción y sencillez de su art. 5.5. Se dice en la SAP de La Coruña 58/2017 (16 de febrero), a este respecto que: La claridad implica que las condiciones generales de significado fundamental para la economía del contrato se distingan sin dificultad dentro del clausulado contractual, o dicho de otra forma que no aparezcan ocultas o disfrazadas, volatilizadas entre otras, distrayendo los sentidos del adherente, de manera tal que no consiga tomar conciencia efectiva de su importancia y trascendencia. Existen condiciones que por su especia...

Empezaremos diciendo que en esta materia confluye la regulación contenida en dos Leyes españolas que son trasposición de la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, la Ley 7/1998, de 13 de abril, sobre condiciones generales de la contratación, en adelante LCGC, y el Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios y otras leyes complementarias, en lo sucesivo LGDCU, así como también el Derecho interno contenido en determinados preceptos del Código Civil y el Código de Comercio, desde ahora CC y CCOM respectivamente. La forma en cómo se relacionan inicialmente las dos primeras Leyes citades viene aclarada en la Exposición de motivos de la LCGC, que nos dice:  Las condiciones generales de la contratación se pueden dar tanto en las relaciones de profesionales entre sí como de éstos co...

Especially since the start of the financial crisis, spanish Banks have been introducing abusive clauses in loan contracts, specifically in mortatge loans, that have violated consumer rights as the Courts have repeatedly stated in this Country. There are more, but basically, the following clauses are the most frequently classified as abusive : 1.- Early termination clause ("vencimiento anticipado"): allows, in a long-term loan, and after a slight breach of the consumer, that the Bank demand the totality of the money borrowed with loss of the postponement. 2.- Delay interest clause ("interés de demora"): establishes a higher interest rate than the ordinary rate for the case in which the consumer fails to pay the installments at the time. Interest rates of 25% and even higher have been established. 3.- Ground clause ("cláusula suelo"): this clause guarantees a minimum interest rate limit on variable interest loans so that, even if the ordinary inter...

La Delegació Especial de l'AEAT de València ha remès als Advocats valencians la següent informació publicada en el Portal de l'AEAT en relació a la incidència del Reial Decret Llei 1/2017 en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques. La compartim al blog per considerar-la d'interès general i per a completar també l'entrada del passat 24 de gener "Primeres impressions del mecanisme de devolució extrajudicial de quantitats pagades per clàusules terra". S'afegeix una nova disposició addicional quarantena quinta a la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de la Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni. Esta disposició addicional té com a finalitat regular els efectes fiscals derivats de la devolució, per part de les entitats financeres, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de les clàusules de l...

El passat dissabte 21 de gener es va publicar el Reial Decret-Llei 1/2017, anomenat, "de medidas urgentes de protección de consumidores en materia de cláusulas suelo", que podeu descarregar ací , i que estableix un particular procediment extrajudicial, gratuït per al consumidor, per tal d'intentar un acord entre els clients i les Entitats bancàries que evite acudir als Tribunals i del qual destacarem, de forma resumida, el següent:   1.- Àmbit d'aplicació. Exclusions. Tot i que, l'art. 3 del Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris contempla com a consumidores aquelles  persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que actuen sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial l'àmbit d'aplicació d'este nou mecanisme es redueix tan sols a les persones físiques que tinguen la consideració de consumidors de conformitat amb la citada Llei. El mecanisme s'aplicarà únicam...

En nuestra anterior entrada "Sis preguntes (amb resposta) al voltant de la clàusula sòl" del pasado día 22 de noviembre pudimos apuntar unas nociones generales sobre este tipo de cláusulas y en relación a aquello que se puede reclamar de las Entidades nos referimos a la devolución de las cantidades que se hubiesen cobrado de más en intereses como consecuencia de la aplicación de la cláusula. A este respecto, conviene recordar que la Sentencia del Tribunal Supremo (TS en adelante) del 9 de mayo de 2013, que citábamos en la anterior entrada, después de declarar la nulidad, por abusivas, de este tipo de cláusulas cuando concurrían determinadas circunstancias en su comercialización, se apartó del principio que regula las consecuencias de dicha nulidad en el Derecho español, concretamente en el Código Civil, que en su art. 1303 establece que declarada la nulidad de una obligación, los contratantes deben restituirse recíprocamente las cosas que hubiesen sido materia del contrato...

Què és la clàusula sòl? És un mecanisme introduït habitualment per les entitats de crèdit en les escriptures de préstec hipotecari que limita la baixada (i també la pujada, el que es coneix com el "sostre") del tipus d'interès quan este està referenciat a un índex com pot ser l'Euribor, de manera que, en cas de col·locar-se l'interès per baix del tipus fixat com a sòl serà este el que s'aplique. Per exemple, el cas d'una persona que ha d'amortitzar els 100.000 euros de la seua hipoteca en 20 anys amb un diferencial de l'1% i un sòl del 3%: tenint en compte que la cotització mitja del mes de novembre de l'Euribor es situa fins ara en el -0,072% la quota mensual sense sòl (interès del 1,072%) seria de 463,11€ mentre que amb el sòl (interès del 3%) pujaria a 554,60€. Esta persona pagaria de més, amb la clàusula, 91,49€ mensuals. Com puc saber si tinc una clàusula sòl en la hipoteca? La clàusula ha de figurar entre les de tipus financer i pot a...