Primeres impressions del mecanisme de devolució extrajudicial de quantitats pagades per clàusules terra

El passat dissabte 21 de gener es va publicar el Reial Decret-Llei 1/2017, anomenat, "de medidas urgentes de protección de consumidores en materia de cláusulas suelo", que podeu descarregar ací, i que estableix un particular procediment extrajudicial, gratuït per al consumidor, per tal d'intentar un acord entre els clients i les Entitats bancàries que evite acudir als Tribunals

i del qual destacarem, de forma resumida, el següent:

 
1.- Àmbit d'aplicació. Exclusions.

Tot i que, l'art. 3 del Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris contempla com a consumidores aquelles persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que actuen sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial l'àmbit d'aplicació d'este nou mecanisme es redueix tan sols a les persones físiques que tinguen la consideració de consumidors de conformitat amb la citada Llei.

El mecanisme s'aplicarà únicament en relació al pagament de quantitats per clàusules terra, deixant fora les reclamacions que el client tinga per quantitats pagades en virtut d'altres clàusules potencialment abusives com ara les d'imposició de les despeses de les operacions.

2.- Termini d'adaptació d'un mes per a les Entitats.

La norma atorga el termini d'un mes, que finalitzarà, en conseqüència, el 21 de febrer del 2017, per tal d'implementar les mesures necessàries per donar compliment a les seues previsions. Això té una certa repercussió pràctica a l'hora de computar el termini en el qual deu contestar l'Entitat al consumidor, com ara veurem.

Entre les mesures que deuran implementar les Entitats està la d'establir un departament específic per a gestionar les reclamacions dels clients entre les funcions del qual estarà la d'oferir informació al voltant dels tràmits establerts per la norma.

3.- La reclamació inicial. Els seus efectes.

El procediment comença amb la reclamació del consumidor per a la qual no és necessari que estiga assistit d'Advocat. La norma no especifica el contingut ni la forma en que es deu fer la reclamació, entenem que es deixa en mans de les Entitats estes concrecions, però, no obstant això, caldrà fer-la sempre per escrit i per mitjà que permeta acreditar el dia de la presentació. Pot servir un burofax o un escrit segellat per la pròpia Entitat en el qual, insistim, conste la data de presentació. Recomanem que la reclamació inicial siga escarida i, llevat del cas que el consumidor estiga degudament assessorat, no es fixe quantitat alguna objecte de reclamació.

Esta reclamació és voluntària per al consumidor que podrà acudir, per això, directament als Tribunals, però una vegada s'interpose tindrà vedada la via judicial fins que no haja finalitzat el procediment. En cas d'acudir directament als Tribunals, si abans de contestar a la demanda, l'Entitat s'aplana (reconeix el dret del client) no se li podran imposar les costes processals (1) si l'aplanament és total (es reconeix tot el que el client reclama); i en cas que dit aplanament siga parcial (es reconeix part del que reclama el client) sols s'imposaran les costes processals a l'Entitat en cas que el client obtinga del Tribunal més del que haja reconegut l'Entitat, i sempre que s'hagen consignat prèviament les quantitats reconegudes en el compte del Tribunal.

4.- Contestació de l'Entitat i finalització del procediment.

Una vegada rebuda la reclamació l'Entitat deurà contestar dins el termini màxim de tres mesos. Termini que, no obstant això, no començarà a computar si l'Entitat no ha adoptat les mesures de que parlàvem al punt 2, o si no ha transcorregut el termini d'un mes per fer-ho. A partir d'ací es podran donar dues possibilitats:

a) L'Entitat NO contesta dins el termini.

En este cas es dona per finalitzat el procediment i el consumidor podrà acudir, si ho estima convenient, a la via judicial, on es podrà condemnar a l'Entitat, quan corresponga, al pagament de les costes processals en tota l'extensió permesa per la Llei (2).

b) L'Entitat SÍ contesta.

La contestació dins el termini abans indicat podrà tindre també un contingut alternatiu:

b.1) Es rebutja directament la reclamació del consumidor.

Entenem que les Entitats optaran per esta via quan aprecien que la clàusula en qüestió no és abusiva. Recordem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no estableix que totes les clàusules terra siguen abusives, sinó que esta valoració deurà fer-se cas per cas. Recomanem la lectura de les entrades d'este blog amb l'etiqueta CláusulaSòl per tindre una informació més completa. En este cas, amb la notificació de la decisió de l'Entitat conclou el procediment extrajudicial i el consumidor podrà acudir també a la via judicial on els Tribunals podran aplicar les normes generals en relació a les costes processals que ja hem citat.

b.2) S'accepta el caràcter abusiu de la clàusula.

L'Entitat, en este cas, farà un càlcul de la quantitat a retornar la qual comunicarà al client. A partir d'ací serà el client el que deurà manifestar si està d'acord o no amb l'oferta. Entenem que la no comunicació per part del client equival al desacord amb la quantitat amb les conseqüències que ara es diran, però este és altre extrem que no està previst a la norma.

En tot cas, si el client accepta la quantitat i l'Entitat paga dins el termini dels tres mesos el procediment conclou satisfactòriament. Si, a pesar de l'acord l'Entitat no paga dins el termini, el procediment conclourà igualment, obrint-se la via judicial per al client qui, en este cas, comptarà amb el reconeixement fet per l'Entitat del caràcter abusiu de la clàusula i la determinació de la quantitat a retornar. El sistema d'imposició de costes processals serà el general.

Altra possibilitat d'acord expressament prevista a la norma és la compensació d'una forma diferent a l'entrega d'efectiu, com podria ser la imputació de les quantitat a l'amortització del principal del préstec hipotecari. Esta opció es condiciona a que el client estiga degudament informat i la seua acceptació conste en manuscrit apart. Atenció perquè este tipus d'acord requerirà normalment l'atorgament d'escriptura pública davant de Notari i la seua inscripció en el Registre de la Propietat, les quals cosses tindran les seues despeses afegides (reduïdes per la norma, això sí), i el procediment ja no serà totalment gratuït.

Finalment, si el client no accepta l'oferta de l'Entitat també conclou el procediment obrint-se igualment la via judicial, en la qual sols es podran imposar a l'Entitat les costes processals en el cas que el client obtinga una quantitat superior a la que l'Entitat l'oferia.

5.- Repercussions fiscals.

En primer lloc, les quantitats retornades en virtut d'acord amb l'Entitat o de Sentència judicial o Laude arbitral no s'integraran en la base imposable de l'IRPF. Es deurà tributar per les quantitats indegudament deduïdes per inversió en habitatge habitual o deducció autonòmica en exercicis anteriors no prescrits per a l'Administració, llevat del cas que s'arribe a un acord amb l'Entitat en el sentit que la compensació siga mitjançant amortització de capital. Esta previsió implica un tractament desigual que entenem és de dubtosa constitucionalitat. En tot cas, quantitats abonades indegudament perdran la consideració que podrien haver tingut de despeses deduïbles en exercicis anteriors devent presentar-se una autoliquidació complementària i tributar per elles sempre que no es trobe prescrit l'Impost, excloent-se l'aplicació de sancions, recàrrecs, o interessos de demora si l'autoliquidació es fa dins el termini entre l'acord i la finalització del següent termini per autoliquidar l'Impost. Per a quantitats abonades en exercicis el termini d'autoliquidació dels quals no haguera finalitzat abans de l'acord, les mateixes no podran ser objecte de deducció per inversió en habitatge habitual ni de deducció autonòmica ni tindran la consideració de despesa deduïble.

6.- Una recomanació.

Com s'ha pogut vore, el procediment pot tindre repercussions econòmiques de certa rellevància que abastaran també l'àmbit tributari, per tot això considerem indispensable que el client bancari compte en el procediment extrajudicial amb l'assistència de professionals que puguen orientar-lo en quant a la procedència o no de la quantitat ofertada per l'Entitat, així com conèixer les repercussions tributàries de les seues accions.

Si necessiteu més informació no dubteu en contactar amb el Despatx pels mitjans que consten en l'apartat "Contacteu" d'este blog.
______________

(1) Les costes processals venen definides a l'art. 241 de la Llei d'Enjudiciament Civil:

Se considerarán gastos del proceso aquellos desembolsos que tengan su origen directo e inmediato en la existencia de dicho proceso, y costas la parte de aquéllos que se refieran al pago de los siguientes conceptos:

1.º Honorarios de la defensa y de la representación técnica cuando sean preceptivas.

2.º Inserción de anuncios o edictos que de forma obligada deban publicarse en el curso del proceso.

3.º Depósitos necesarios para la presentación de recursos.

4.º Derechos de peritos y demás abonos que tengan que realizarse a personas que hayan intervenido en el proceso.

5.º Copias, certificaciones, notas, testimonios y documentos análogos que hayan de solicitarse conforme a la Ley, salvo los que se reclamen por el tribunal a registros y protocolos públicos, que serán gratuitos.

6.º Derechos arancelarios que deban abonarse como consecuencia de actuaciones necesarias para el desarrollo del proceso.

7.º La tasa por el ejercicio de la potestad jurisdiccional, cuando sea preceptiva. No se incluirá en las costas del proceso el importe de la tasa abonada en los procesos de ejecución de las hipotecas constituidas para la adquisición de vivienda habitual. Tampoco se incluirá en los demás procesos de ejecución derivados de dichos préstamos o créditos hipotecarios cuando se dirijan contra el propio ejecutado o contra los avalistas.

(2) El Tribunal pot condemnar a una de les parts al pagament a l'altra de les costes processals. El criteri general en primera instància és el del "venciment objectiu" establert a l'art. 394 de la Llei d'Enjudiciament Civil:

1. En los procesos declarativos, las costas de la primera instancia se impondrán a la parte que haya visto rechazadas todas sus pretensiones, salvo que el tribunal aprecie, y así lo razone, que el caso presentaba serias dudas de hecho o de derecho.

Para apreciar, a efectos de condena en costas, que el caso era jurídicamente dudoso se tendrá en cuenta la jurisprudencia recaída en casos similares.

2.- Si fuera parcial la estimación o desestimación de las pretensiones, cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad, a no ser que hubiere méritos para imponerlas a una de ellas por haber litigado con temeridad.