Ir al contenido principal

Pronunciaments judicials al voltant de les despeses dels préstecs hipotecaris


La intenció d'esta entrada, que s'anirà actualitzant periòdicament, és recopilar en un sol lloc les referències a les principals Sentències que es vagen fent públiques sobre el particular (el qual com és sabut, resulta hui força polèmic), aportant, cas que hi haja, enllaç a la pròpia resolució, a la nota de premsa del CGPJ o a la notícia en qüestió.
  SJPI 5 JAÉN ¿28/3/2017?

La sentència de Primera Instància 5 considera que les despeses de notaria i impost d'actes jurídics documentats corresponen al banc, que és qui «té interès en la inscripció i documentació pública del préstec (...) perquè així pot instal·lar en el seu cas a la execució de títol no judicial (...) Un préstec no necessita com a requisit de validesa entre les parts l'elevació a escriptura pública i la inscripció, i estes operacions són una garantia per al que presta els diners i la garantia real hipotecària. D'esta manera, a l'imposar al consumidor estes despeses de manera exclusiva sense un mínim repartiment equitatiu -encara que fins i tot el simple repartiment no és suficient sense una negociació individualitzada- i tractant-se d'un contracte d'adhesió com és el que ens ocupa, es fa créixer l'asimetria de les obligacions de les parts en perjudici del consumidor », segons es pot llegir a la sentència de la magistrada Virgínia Aparicio.

SAP PONTEVEDRA 28/3/2017

Els magistrats de l'Audiència han conclòs que l'impost que grava l'operació de préstec de garantia hipotecària correspon al prestatari, és a dir, el client. Pel que fa a les despeses derivades de la inscripció en el Registre de la Propietat, la Sala entén que han de ser assumits per aquell a favor de qui s'inscriu el dret, que en este cas és l'entitat bancària. Finalment, pel que fa a les despeses derivades de la notaria, l'Audiència sosté que han de ser abonats per aquell que hagi sol·licitat els seus serveis. En cas de no conèixer-se esta dada, s'aplicaran les normes fiscals corresponents, i per tant, en opinió dels magistrats, és el client el que s'ha de fer càrrec. Aclareix la sentència en este sentit que l'expedició de còpies haurà de ser abonada per qui l'hagi sol·licitat.La intenció de la Secció Primera és pronunciar-se sobre les despeses de la taxació de les finques i les despeses de gestoria també derivats dels contractes de préstec amb garantia hipotecària, així que es plantegi expressament una qüestió sobre estos conceptes.

SJPI 4 ALACANT ¿25/4/2017?

En este cas, la del jutjat alacantí és la primera que es refereix a una hipoteca que ja estava cancel·lada des de fa cinc anys [...] l'entitat haurà de retornar les despeses de constitució del préstec (419 euros) i els d'inscripció en el registre (184 euros) però no s'han inclòs el cost de l'Impost sobre actes jurídics documentats que, en altres casos, també s'ha aconseguit recuperar, encara que és un concepte sobre el qual hi ha més discrepàncies.

SJPI 4 CÁCERES 25/4/2017

La sentència, amb data del 25 d'abril d'aquest any [...], condemna al banc al pagament de 3.850,12 euros --a més dels interessos legals i les costes del procediment-- a la parella [demandant], quantitat relativa a les despeses corresponents a la signatura de l'escriptura (aranzel del notari), la liquidació de l'impost corresponent (hisenda, impost sobre actes jurídics documentats) i la inscripció de la hipoteca al registre de la propietat (aranzel del registrador).

SJPI 7 ZARAGOZA 22/5/2017

Segons la notícia publicada el 26/5/2017 el tribunal decideix que hi haja una repartició de despeses al 50% pel que fa a gestoria, notaria i registre, mentre que el 100% de l'impost d'actes jurídics documentats siga retornat per l'entitat. [...] donat el caràcter de la norma base de la reclamació i derivat de la protecció al consumidor, la reclamació per a la devolució de les despeses de constitució de l'escriptura no estan subjectes a termini de caducitat ni prescripció, en tant que la nul·litat de ple dret és insanable, en relació amb el que indica l'article 6 del Codi Civil. És a dir, que independentment de la data en què haguera tingut lloc el cobrament indegut, si va en contra de la llei i la clàusula és considerada nul·la, la reclamació és perfectament viable.

Es pot consultar la Sentència ací.

SJPI ? SEVILLA ¿29/5/2017?

Segons dicta la resolució, la clàusula cinquena de l'escriptura, que imposa al prestatari l'obligació de pagar les despeses de notari, registre, impost d'actes jurídics documentats i despeses pre-processals o processals, "ha de ser declarada nul·la per abusiva, condemnant-se a la demandada al pagament a la part actora d'estes despeses més els interessos legals des de la data del seu pagament ". El Jutjat estableix a més la nul·litat d'altres clàusules com venciment anticipat, limitació al tipus d'interès (coneguda popularment com a clàusula sòl) i interessos de demora.

SJPI 3 LOGROÑO ¿2/6/2017?

El Jutjat de primera instància número 3 de Logroño ha dictat la primera sentència amb encuny riojà i en ella, la jutge declara nul·les tant la clàusula sòl com la de despeses hipotecàries i ordena al Banc Santander, entitat demandada, a tornar a uns clients les quantitats cobrades de més en les quotes del préstec per l'esmentada clàusula sòl, i 1.295,20 euros per les despeses de notari (457,76 euros), aranzels dels registradors (127,27 euros), gestoria (474,32) i taxació (235,85 euros).

Si bé la jutge reconeix pràcticament totes les pretensions dels demandants, no passa el mateix amb l'impost d'Actes Jurídics Documentats. La parella va sol·licitar que l'entitat financera els tornés també els 1.219,44 euros que van haver de desemborsar per aquest tribut, però el jutjat considera, segons detalla la sentència a la qual ha tingut accés aquest diari, que la declaració de nul·litat de la clàusula de les despeses no implica que s'ha abonat per aquest concepte perquè «el pagament s'ha realitzat per aquell a qui correspon segons la normativa aplicable a l'impost».

SJPI 3 INCA ¿3/6/2017?

Una sentència pionera dictada pel Jutjat de primera instància número 3 d'Inca reconeix el dret d'una propietària de la capital del Raiguer a recuperar els diners invertits en les despeses de formalització d'una hipoteca contractada amb l'entitat Bankia SA l'any 2009 en el referent a les despeses de notaria, registre de la propietat, actes jurídics documentats, despeses de gestoria i de taxació de l'immoble.

La sentència també obliga l'entitat bancària a tornar a la propietària els interessos legals i li imposa les costes del judici. La sentència pot ser recorreguda davant l'Audiència Provincial de Balears en el termini de vint dies.


SAP OVIEDO ¿12/6/2017?

L'Audiència Provincial d'Oviedo considera que, en la signatura d'una hipoteca entre un client i una entitat bancària, tant el pagament de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats com el de taxació immobiliària corresponen al client, mentre que la factura del notari correspon a les dues parts. En relació a les despeses de Notaria assenyala que l'expedició de primera còpia de l'escriptura per al prestador només beneficia el banc "i en res al consumidor", [no obstant això] considera que en aquest cas concret "el més oportú" és "optar per distribuir aquesta despesa per la meitat ", atès que no s'indica qui ha demanat les còpies.

SJPI 1 BILBAO ¿25/6/2017?

El Jutjat de Primera Instància número 1 de Bilbao obliga a una entitat bancària a tornar la meitat de les despeses notarials i de gestió, el 70 per cent dels de taxació i el total dels aranzels del registrador en anul·lar per "abusives" les clàusules d'un contracte de préstec amb garantia hipotecària subscrit per un client el 8 d'abril de 2013.

Quant a l'efecte de la nul·litat, previst a l'article 83 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, assenyala que, en este cas concret, "implica que el consumidor no ha de fer front a totes les despeses que s'estipulen" en aquestes clàusules, però això no vol dir que siga l'entitat demandada la que haja de carregar amb la totalitat ".

Per això, afegeix que el banc està obligat "a restituir als actors les quantitats que va haver d'abonar i no va abonar al seu dia, emparant-se en la clàusula declarada abusiva, sense que haja d'abonar el total d'estes quantitats, ja es ocasionaria un enriquiment injust
".


D'esta manera, es refereix al fet que els clients "també tenen un clar interès en la formalització en escriptura pública i la inscripció de la hipoteca al registre, si més no per raons de seguretat jurídica, a més d'un especial interès un cop amortitzat
el préstec en la seua cancel·lació ".


El Jutjat, "a falta de negociació individual, i sense que siga integrar, sinó atendre el just equilibri d'interessos respecte de les despeses", determina "que l'entitat bancària abone als actors el 50% de les despeses de gestoria i notari" .

Segons la seua opinió, "la intervenció de notari interessa a ambdues parts", i creu que esta consideració també és "extensible a les despeses de gestió, ja que redunden en benefici de les dues parts".


Pel que fa a la taxació de la finca, subratlla que l'article 682 de la Llei d'Enjudiciament Civil "consigna l'obligació d'efectuar una taxació del bé per poder despatxar a posteriori una execució hipotecària, però també és requisit indispensable perquè es puga arribar a
concedir un préstec hipotecari per a l'adquisició d'un habitatge, per la qual cosa ambdues parts tenen interès "en la seua realització".


Per això, assenyala que l'entitat bancària haurà d'abonar el 70% de despeses de taxació atès que és la major interessada, "especialment a l'efecte d'una posterior execució hipotecària". Així mateix, estableix que el banc pague en la seua integritat els aranzels de registrador.


SJPI 1 PONTEAREAS ¿26/6/2017?

El Jutjat de Primera Instància número 1 de Ponteareas (Pontevedra) ha estimat parcialment una demanda presentada contra Banco Caixa Geral que reclamava la devolució de tots els costos relacionats amb la constitució d'una hipoteca i ha condemnat a l'entitat a reemborsar al client només els costos Referits al registre, al considerar que els de notari i impostos corresponen al client.

El pagament de les despeses derivades de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats "competeix al prestatari", mentre que els derivats de la inscripció en el registre de la propietat, la importació es situa en uns 293,97 euros, "han de ser abonats pel banc Prestamista ", considera el jutge.

En relació amb el pagament del aranzel notarial, la Justícia gallega determina que la documentació pública "interessa i convé a les dues parts com a concert de voluntats". "El prestamista es troba protegit en cas de incompliment pel prestatari (pagament de les quotes, per exemple) i aquest en cas d'incompliment de l'entitat de crèdit (termini, tipus d'interès ... per exemple)", assenyala.

No obstant això, es conclou que el pagament per aquest concepte en aquest cas concret correspon al client. "S'ha d'imputar les despeses de les escriptures a l'obligat fiscalment al pagament del impost de les derivades", assenyala el jutge en referència al prestatari.

El jutge determina, a més, que no es pot concloure si algunes còpies dels aranzels van ser instades per l'entitat financera perquè no es precisen els pagaments efectuats per aquest concepte en el plantejament de la demanda.


Així, quant a les despeses derivades de la notaria, que ascendien a 1.080,25 euros, assenyala que "han de ser sufragats per aquell que hagi sol·licitat els seus serveis i, si no es coneix aquesta informació, pel prestatari, encara que els costos derivats De l'expedició de còpies corresponen al sol·licitant ".

SJPI 2 TORRELAVEGA 30/6/2017

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número dos de Torrelavega ha condemnat a Liberbank (antiga Caja Cantabria) a retornar a una parella l'import pagat per l'impost d'Actes Jurídics Documentats i altres despeses derivades de la hipoteca subscrita amb l'entitat financera: notaria, registre de la propietat i gestoria.

_____________________________
Abreviacions utilitzades:
CGPJ Consejo General del Poder Judicial
SAP Sentència de l'Audiència Provincial
SJPI Sentència del Jutjat de Primera Instància

Comentarios

Entradas populares de este blog

La prueba documental en el juicio oral del procedimiento abreviado penal

La Ley de Enjuiciamiento Criminal, LECRIM, prevé, en sus arts. 785.1 y 786.2, en el procedimiento abreviado, la posibilidad para las partes de aportar prueba documental al inicio de las sesiones del juicio oral. No obstante, existen momentos anteriores en los que es posible aportar ese tipo de prueba, por ejemplo, en los escritos de calificación. Por ello, en algunas ocasiones se ha podido estimar que la aportación en ese momento era "sorpresiva" o "extemporánea", razones por las que se inadmitía la prueba documental propuesta, sobre todo, en casos en que la misma era voluminosa o exigía tiempo para que la contraparte pudiera analizarla debidamente. Sin embargo, la Sentencia del Tribunal Supremo que traemos hoy al blog, zanja esta cuestión y sienta una doctrina de la cual se desprende que este tipo de prueba en el juicio oral no puede inadmitirse por las razones antes expuestas, al tratarse de una posibilidad prevista legalmente y un derecho de defensa de las partes...

Los Criterios oficiales de Honorarios Profesionales del Abogado

La Ley 25/2009, conocida popularmente como Ley Ómnibus, en su disposición adicional cuarta permitió a los Colegios de Abogados elaborar Criterios orientadores en materia de Honorarios, a los exclusivos efectos de tasaciones de costas y juras de cuentas. Se trata de dos procedimientos judiciales en los que existe la necesidad de determinar los honorarios de un Letrado y para ello se hace necesario poder acudir a criterios objetivos que doten de seguridad jurídica al sistema. En el primero de ellos, se cuantifica una condena en costas en un determinado procedimiento, y en el segundo se da trámite una reclamación por parte del Letrado a su cliente. Es esta última función la que permite afirmar que, a falta de pacto expreso entre el Letrado y el cliente, regirán estos honorarios publicados por el Colegio de Abogados correspondiente, teniendo los mismos, pues, una incidencia nada desdeñable en el mercado.   Estos son los Criterios adoptados por el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia...

La pluspetición como motivo de oposición en la ejecución de título judicial civil

El art. 556 de la LEC regula las causas de oposición a la ejecución cuando se trata de ejecutar resoluciones procesales o arbitrales o los acuerdos de mediación, limitándolas al pago o cumplimiento de lo ordenado en el título, la caducidad de la acción ejecutiva, y los pactos y transacciones habidos entre las partes, siempre que consten en documento público. Como vemos, la pluspetición no figura entre las causas de oposición , pero, ¿significa eso que no se puede alegar por el ejecutado? La cuestión no está exenta de polémica. El Recurso de Reposición no nos servirá porque el art. 551.4 de la LEC claramente señala que contra el Auto que despacha la ejecución "no se dará recurso alguno , sin perjuicio de la oposición que pueda formular el ejecutado".  Así las cosas, para introducir esta alegación en el debate, resta analizar las causas de oposición por motivos procesales que se regulan de forma general el art. 559.1 de la LEC , pudiendo considerarse oportuna para estos casos ...