Ir al contenido principal

Les despeses d'habitatge a l'IRPF de l'autònom


Quan un autònom desenvolupa una activitat econòmica sotmesa a l'IRPF al seu habitatge, es pot plantejar en fer la declaració del citat tribut en estimació directa quines despeses de l'habitatge poden ser deduïdes i en quina proporció. Per tal de donar resposta a esta qüestió cal estudiar el que disposa la Llei reguladora i el seu reglament, així com la doctrina recent del TEAC sobre la matèria. 
D'acord amb les disposicions de l'art. 28.1 del LIRPF, el rendiment net de les activitats econòmiques es determinarà de conformitat amb les regles de l'Impost sobre Societats, establint l'art. 10.3 de la LIS que, en el mètode d'estimació directa, la base imposable es calcularà, corregint, mitjançant l'aplicació dels preceptes establerts en esta Llei, el resultat comptable determinat d'acord amb les normes establertes al Codi de Comerç, en la resta de Lleis relatives a esta determinació i en les disposicions que es dicten en desenvolupament de les citades normes.

La deduïbilitat de les despeses en la determinació del rendiment d'una activitat econòmica es regeix pel principi de correlació d'ingressos i despeses, de manera que només aquelles respecte de les quals es demostre haver-se produït en l'exercici de la citada activitat seran deduïbles de la forma prevista en la normativa esmentada.

En relació amb els elements afectes a l'activitat econòmica, l'art. 29 de la LIRPF, estableix:

1. Es consideren actius i passius en una activitat econòmica:

A) Béns immobles en què es duu a terme l'activitat del contribuent.


(...)

2. Quan es tracte d'elements patrimonials que serveixen només parcialment a l'objecte de l'activitat econòmica, l'afectació es limita a la part dels mateixos que realment s'utilitze en l'activitat de què es tracte. En cap cas els elements patrimonials indivisibles estaran subjectes a una afectació parcial.

(...).

Este precepte troba el desenvolupament en l'art. 22 del RIRF establint, entre altres, que:

2. Només es consideraran elements patrimonials afectes a una activitat econòmica aquells que el contribuent utilitze per als fins de la mateixa.

No es voràn afectats:

(...)

2n Aquells que, sent de la titularitat del contribuent, no figuren en la comptabilitat o registres oficials de l'activitat econòmica que estiga obligat a portar el contribuent, excepte prova en contrari.

(...).

En relació a la deduïbilitat de les despeses inherents a la titularitat d'habitatges afectes parcialment a l'activitat econòmica, té dit el TEAC en Resolució de 10/9/2015, per la qual dona resposta a un Recurs Extraordinari d'Alçada per a la Unificació de Criteri (04454/2014/00/00) que la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques permet l'afectació parcial d'elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada siga susceptible d'un aprofitament separat i independent de la resta, el que pot esdevenir en el supòsit d'un habitatge que, parcialment, s'utilitza per a l'exercici d'una activitat econòmica. La determinació de la part de l'immoble que s'utilitza en el desenvolupament de l'activitat econòmica es pot realitzar d'una manera objectiva posant en relació els metres quadrats destinats a l'activitat econòmica amb els metres quadrats totals de l'habitatge; partint d'aquesta dada és fàcil trobar la porció de les despeses derivades de la titularitat de l'habitatge que corresponen a la part destinada a l'activitat econòmica, ja que totes les despeses d'aquesta categoria són imputables en la mateixa mesura a les dues parts de l'habitatge (el mateix cost de titularitat té el metre quadrat dedicat a fins particulars que el dedicat a l'activitat econòmica).

No obstant això, a la mateixa Resolució el TEAC dona un tractament diferenciat a les despeses per subministraments, decidint que no podrà aplicar-se la mateixa regla de càlcul proporcional emprada per a calcular les despeses deduïbles relacionades amb la titularitat de l'habitatge. Diu el Tribunal que la naturalesa de les despeses de subministraments impedeix afirmar sense més comprovacions que siguen imputables en la mateixa mesura a una i a una altra activitat, ja que no hi ha una regla racional que permeta discernir quina part és utilitzada per a fins particulars i quina part per al desenvolupament de l'activitat econòmica. Per això, en absència de un mètode de càlcul objectiu, entén el TEAC que s'ha d'imposar la regla general d'admetre la deducció de les despeses de subministraments respecte dels quals l'obligat tributari prove la contribució a l'activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l'activitat econòmica, només es pot admetre la deducció de les despeses si la seua vinculació amb l'obtenció dels ingressos siga acreditada per l'obligat tributari. Així les coses, la sola proporció en funció dels metres quadrats de l'habitatge afectes a l'activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l'activitat i les hores en què es exerceix esta activitat a l'immoble.

Comentarios

Entradas populares de este blog

La prueba documental en el juicio oral del procedimiento abreviado penal

La Ley de Enjuiciamiento Criminal, LECRIM, prevé, en sus arts. 785.1 y 786.2, en el procedimiento abreviado, la posibilidad para las partes de aportar prueba documental al inicio de las sesiones del juicio oral. No obstante, existen momentos anteriores en los que es posible aportar ese tipo de prueba, por ejemplo, en los escritos de calificación. Por ello, en algunas ocasiones se ha podido estimar que la aportación en ese momento era "sorpresiva" o "extemporánea", razones por las que se inadmitía la prueba documental propuesta, sobre todo, en casos en que la misma era voluminosa o exigía tiempo para que la contraparte pudiera analizarla debidamente. Sin embargo, la Sentencia del Tribunal Supremo que traemos hoy al blog, zanja esta cuestión y sienta una doctrina de la cual se desprende que este tipo de prueba en el juicio oral no puede inadmitirse por las razones antes expuestas, al tratarse de una posibilidad prevista legalmente y un derecho de defensa de las partes

Los Criterios oficiales de Honorarios Profesionales del Abogado

La Ley 25/2009, conocida popularmente como Ley Ómnibus, en su disposición adicional cuarta permitió a los Colegios de Abogados elaborar Criterios orientadores en materia de Honorarios, a los exclusivos efectos de tasaciones de costas y juras de cuentas. Se trata de dos procedimientos judiciales en los que existe la necesidad de determinar los honorarios de un Letrado y para ello se hace necesario poder acudir a criterios objetivos que doten de seguridad jurídica al sistema. En el primero de ellos, se cuantifica una condena en costas en un determinado procedimiento, y en el segundo se da trámite una reclamación por parte del Letrado a su cliente. Es esta última función la que permite afirmar que, a falta de pacto expreso entre el Letrado y el cliente, regirán estos honorarios publicados por el Colegio de Abogados correspondiente, teniendo los mismos, pues, una incidencia nada desdeñable en el mercado.   Estos son los Criterios adoptados por el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia en

La pluspetición como motivo de oposición en la ejecución de título judicial civil

El art. 556 de la LEC regula las causas de oposición a la ejecución cuando se trata de ejecutar resoluciones procesales o arbitrales o los acuerdos de mediación, limitándolas al pago o cumplimiento de lo ordenado en el título, la caducidad de la acción ejecutiva, y los pactos y transacciones habidos entre las partes, siempre que consten en documento público. Como vemos, la pluspetición no figura entre las causas de oposición , pero, ¿significa eso que no se puede alegar por el ejecutado? La cuestión no está exenta de polémica. El Recurso de Reposición no nos servirá porque el art. 551.4 de la LEC claramente señala que contra el Auto que despacha la ejecución "no se dará recurso alguno , sin perjuicio de la oposición que pueda formular el ejecutado".  Así las cosas, para introducir esta alegación en el debate, resta analizar las causas de oposición por motivos procesales que se regulan de forma general el art. 559.1 de la LEC , pudiendo considerarse oportuna para estos casos