La Llei Orgànica 1/2015 va introduir a l’art. 22.4 del Codi Penal una agreujant consistent en cometre el delicte “per raons de gènere” havent tingut la nostra Audiència Provincial fins ara ocasió d’aplicar-la en almenys dues ocasions, i l'última a la Sentència del passat 7 de maig, de la secció primera, número 251, i de la qual desconeguem si és ferma a data de hui o s’ha interposat algun recurs. Tractant-se d’una matèria relativament innovadora i de màxima actualitat hem estimat interessant compartir-la al blog.
Es tracta, a la citada Sentència, un cas en el qual, resumidament, i segons els fets declarats provats pel Tribunal, després que una dona tractara de trencar una relació, l’home va assetjar-la contínuament, fins que un dia van tindre una discussió en la qual este, amb la intenció d’acabar amb la seua vida, la va agredir fins deixar-la inconscient, causant-li unes lesions molt greus fins al punt que li va provocar la incapacitat permanent absoluta. La Sentència condemna a l’acusat amb 12 anys de presó per un delicte d’assassinat intentat, 1 any de presó per un delicte d’assetjament, així com una mesura de llibertat vigilada de 8 anys una vegada es complisquen les penes de presó. A part, en concepte de responsabilitat civil, el pagament d’unes quantitats econòmiques prou elevades.
És respecte del delicte d’assassinat intentat que l'Audiència aprecia l'agreujant de gènere a que abans ens hem referit dient als seus Fonaments el següent (traducció pròpia de l'original en castellà):
Sí concorre, però, en el delicte d'assassinat en grau de temptativa, la circumstància agreujant de discriminació per gènere, de l'article 22.4 CP, la major reprotxabilitat de la qual deriva de la concurrència d'un mòbil especialment execrable de l'autor, de major desvalor que suposa, en el cas contemplat, que l'autor atempte contra la vida de la víctima com a expressió de la seua idea de dominació sobre ella. Este mateix Tribunal ha apreciat recentment esta circumstància, en un supòsit similar al que ens ocupa (Sentència de 8 de març de 2018, en Sumari nº 89/2017), en què l'acusat va atemptar contra la vida de qui havia estat la seua nóvia. Vam dir llavors, seguint la STS 314/2015, de 4 de maig, en què es va aplicar l'agreujant per motius racistes, que la major sanció del fet es justifica perquè el delicte comès per motius discriminatoris suposa la materialització mitjançant fets delictius d'idees contràries a un valor constitucional essencial, el principi d'igualtat o, el que és el mateix, la prohibició del tracte discriminatori, de manera que es lesiona el bé jurídic protegit pel delicte concret i, a més, el principi constitucional d'igualtat. I en esta línia, la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid de 2-11-17 "L'esmentada agreujant, segons criteri doctrinal, s'ha de tractar amb prudència ja que no tot delicte en què la víctima siga la dona, o dona unida al autor per una relació anàloga a la matrimonial, pot portar objectivament a la seua aplicació, atès que la major culpabilitat porta causa de la major reprotxabilitat del mòbil que impulsa la seua acció delictiva, sent, per això necessari, que la motivació d'actuar per raons de gènere siga la determinant per cometre el delicte. L’agreujant té com a finalitat evitar tota conducta que comporte una discriminació de la dona que siga, o haja sigut l'esposa o la companya sentimental de l'autor ".
En el relat del ministeri fiscal es contenen les notes que integren l'agreujant assenyalada. Es diu en el mateix que l'acusat no va acceptar que la seva nóvia decidís posar fi a la relació. I així resulta acreditat. Va ser esta decisió de [la dona], demostrativa del seu lliure albir, la qual va determinar els fets que es van succeir. I és el mateix acusat qui en l'acte del judici insisteix que la relació no havia acabat, per després manifestar que l'1 de setembre la disputa es va originar perquè ell volia acabar la relació, afirmacions que estan en oberta contradicció amb el manifestat pels testimonis companys i amics de [la dona], segons ja ha quedat exposat. Aquestes dades queden recollides en l'escrit de acusació. La qual cosa constitueix prova clara i inequívoca que l'acusat no va acceptar la decisió de [la dona] de posar fi a la seva relació i això va ser el que el va portar a perpetrar l'acció, en no consentir que com dona portés una vida independent.
És respecte del delicte d’assassinat intentat que l'Audiència aprecia l'agreujant de gènere a que abans ens hem referit dient als seus Fonaments el següent (traducció pròpia de l'original en castellà):
Sí concorre, però, en el delicte d'assassinat en grau de temptativa, la circumstància agreujant de discriminació per gènere, de l'article 22.4 CP, la major reprotxabilitat de la qual deriva de la concurrència d'un mòbil especialment execrable de l'autor, de major desvalor que suposa, en el cas contemplat, que l'autor atempte contra la vida de la víctima com a expressió de la seua idea de dominació sobre ella. Este mateix Tribunal ha apreciat recentment esta circumstància, en un supòsit similar al que ens ocupa (Sentència de 8 de març de 2018, en Sumari nº 89/2017), en què l'acusat va atemptar contra la vida de qui havia estat la seua nóvia. Vam dir llavors, seguint la STS 314/2015, de 4 de maig, en què es va aplicar l'agreujant per motius racistes, que la major sanció del fet es justifica perquè el delicte comès per motius discriminatoris suposa la materialització mitjançant fets delictius d'idees contràries a un valor constitucional essencial, el principi d'igualtat o, el que és el mateix, la prohibició del tracte discriminatori, de manera que es lesiona el bé jurídic protegit pel delicte concret i, a més, el principi constitucional d'igualtat. I en esta línia, la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid de 2-11-17 "L'esmentada agreujant, segons criteri doctrinal, s'ha de tractar amb prudència ja que no tot delicte en què la víctima siga la dona, o dona unida al autor per una relació anàloga a la matrimonial, pot portar objectivament a la seua aplicació, atès que la major culpabilitat porta causa de la major reprotxabilitat del mòbil que impulsa la seua acció delictiva, sent, per això necessari, que la motivació d'actuar per raons de gènere siga la determinant per cometre el delicte. L’agreujant té com a finalitat evitar tota conducta que comporte una discriminació de la dona que siga, o haja sigut l'esposa o la companya sentimental de l'autor ".
En el relat del ministeri fiscal es contenen les notes que integren l'agreujant assenyalada. Es diu en el mateix que l'acusat no va acceptar que la seva nóvia decidís posar fi a la relació. I així resulta acreditat. Va ser esta decisió de [la dona], demostrativa del seu lliure albir, la qual va determinar els fets que es van succeir. I és el mateix acusat qui en l'acte del judici insisteix que la relació no havia acabat, per després manifestar que l'1 de setembre la disputa es va originar perquè ell volia acabar la relació, afirmacions que estan en oberta contradicció amb el manifestat pels testimonis companys i amics de [la dona], segons ja ha quedat exposat. Aquestes dades queden recollides en l'escrit de acusació. La qual cosa constitueix prova clara i inequívoca que l'acusat no va acceptar la decisió de [la dona] de posar fi a la seva relació i això va ser el que el va portar a perpetrar l'acció, en no consentir que com dona portés una vida independent.
Comentarios
Publicar un comentario