Ir al contenido principal

La reclamació prèvia a l'entitat asseguradora en matèria de trànsit


Els perjudicats en un fet causat per un vehicle, o els seus hereus, tenen acció directa contra l'entitat asseguradora del vehicle responsable per reclamar una indemnització pels danys materials i corporals patits, acció que, segons el que disposa la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, té un termini de prescripció d'un any. 
Dins el citat termini, el perjudicat haurà de comunicar el sinistre a l'entitat asseguradora i demanar la indemnització que corresponga, fent constar a la reclamació la identificació i dades rellevants de les parts, vehicles i conductors implicats que es coneguen; una declaració sobre les circumstàncies del fet; així com tota la informació mèdica, pericial o de qualsevol altre tipus que permeta la quantificació del dany. A este respecte, cal tindre en compte que les forces i cossos de seguretat de l'Estat podran facilitar als afectats la informació dels atestats e informes que facen.

Dins els tres mesos següents a la recepció de la reclamació, l'entitat:

Si accepta la reclamació, haurà de notificar al perjudicat una oferta de indemnització. Si el perjudicat no estiguera conforme amb l'oferta, les parts podran demanar informes complementaris inclús a l'Institut de Medicina Legal (Forense), que, en cas de sol·licitar-se de mutu acord, seran de compte de l'entitat asseguradora, que vindrà obligada a fer una nova oferta dins el termini d'un mes des que reba els informes complementaris.

Si no accepta la reclamació, l'entitat haurà de notificar al perjudicat una resposta motivada indicant el motiu que impedeix efectuar l'oferta de indemnització, ja siga per no estar determinada la responsabilitat ja perquè no es puga cuantificar el dany, o per qualsevol altra causa que haurà de ser especificada, detallant els documents en que es base la decisió i indicant al perjudicat que no cal la seua acceptació o rebuig exprés, i que la mateixa no afecta a les accions legals que li pertoquen.

La reclamació feta pel perjudicat interromprà el còmput del termini de prescripció des que es presente a l'entitat asseguradora i fins la notificació de l'oferta o resposta motivada definitiva que faça l'entitat. En cas que l'asseguradora rebutge la sol·licitud de nous informes, el còmput de la prescripció es reprendrà des del moment que el perjudicat conega esta decisió.

En cas que, o be l'entitat no accepte la reclamació, o bé el perjudicat no estiga conforme amb l'oferta, o hajen transcorregut els tres mesos sense resposta, es podrà optar per una mediació regulada a la Llei abans citada, o interposar demanda davant els Jutjats competents, que no s'admetrà a tràmit si no s'acompanyen els documents que acrediten la presentació de la reclamació prèvia a l'entitat i l'oferta o resposta motivada, si existiren.

Per últim, direm que el Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) va signar amb l' Asociación Empresarial del Seguro (UNESPA) i TIREA, empresa desenvolupadora de solucions tecnològiques, un conveni que ha permès la creació d'una plataforma digital que ve a donar una resposta tècnica als advocats per tal que puguen treballar en un entorn segur de comunicacions amb les asseguradores a l'hora de presentar, en nom dels seus clients, les reclamacions corresponents.

La plataforma permet als advocats realitzar de forma online comunicacions bidireccionals amb les entitats, agilitzant les reclamacions dels seus clients, amb total garantia de l'emissió i recepció de totes les comunicacions, expedint de forma automàtica els corresponents justificants de recepció i certificats signats digitalment, tant de la reclamació formulada amb tots i cada un dels documents aportats, com de la recepció de les comunicacions emeses per les entitats asseguradores.

Comentarios

Entradas populares de este blog

La prueba documental en el juicio oral del procedimiento abreviado penal

La Ley de Enjuiciamiento Criminal, LECRIM, prevé, en sus arts. 785.1 y 786.2, en el procedimiento abreviado, la posibilidad para las partes de aportar prueba documental al inicio de las sesiones del juicio oral. No obstante, existen momentos anteriores en los que es posible aportar ese tipo de prueba, por ejemplo, en los escritos de calificación. Por ello, en algunas ocasiones se ha podido estimar que la aportación en ese momento era "sorpresiva" o "extemporánea", razones por las que se inadmitía la prueba documental propuesta, sobre todo, en casos en que la misma era voluminosa o exigía tiempo para que la contraparte pudiera analizarla debidamente. Sin embargo, la Sentencia del Tribunal Supremo que traemos hoy al blog, zanja esta cuestión y sienta una doctrina de la cual se desprende que este tipo de prueba en el juicio oral no puede inadmitirse por las razones antes expuestas, al tratarse de una posibilidad prevista legalmente y un derecho de defensa de las partes

Los Criterios oficiales de Honorarios Profesionales del Abogado

La Ley 25/2009, conocida popularmente como Ley Ómnibus, en su disposición adicional cuarta permitió a los Colegios de Abogados elaborar Criterios orientadores en materia de Honorarios, a los exclusivos efectos de tasaciones de costas y juras de cuentas. Se trata de dos procedimientos judiciales en los que existe la necesidad de determinar los honorarios de un Letrado y para ello se hace necesario poder acudir a criterios objetivos que doten de seguridad jurídica al sistema. En el primero de ellos, se cuantifica una condena en costas en un determinado procedimiento, y en el segundo se da trámite una reclamación por parte del Letrado a su cliente. Es esta última función la que permite afirmar que, a falta de pacto expreso entre el Letrado y el cliente, regirán estos honorarios publicados por el Colegio de Abogados correspondiente, teniendo los mismos, pues, una incidencia nada desdeñable en el mercado.   Estos son los Criterios adoptados por el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia en

La pluspetición como motivo de oposición en la ejecución de título judicial civil

El art. 556 de la LEC regula las causas de oposición a la ejecución cuando se trata de ejecutar resoluciones procesales o arbitrales o los acuerdos de mediación, limitándolas al pago o cumplimiento de lo ordenado en el título, la caducidad de la acción ejecutiva, y los pactos y transacciones habidos entre las partes, siempre que consten en documento público. Como vemos, la pluspetición no figura entre las causas de oposición , pero, ¿significa eso que no se puede alegar por el ejecutado? La cuestión no está exenta de polémica. El Recurso de Reposición no nos servirá porque el art. 551.4 de la LEC claramente señala que contra el Auto que despacha la ejecución "no se dará recurso alguno , sin perjuicio de la oposición que pueda formular el ejecutado".  Así las cosas, para introducir esta alegación en el debate, resta analizar las causas de oposición por motivos procesales que se regulan de forma general el art. 559.1 de la LEC , pudiendo considerarse oportuna para estos casos