Daniel Revenga

La gent del Dret i totes aquelles persones que s'hagen aproximat a la recerca de jurisprudència han pogut comprovar que entre les referències que facilita el Centre de Documentació Judicial espanyol es troba una anomenada "ECLI". Es tracta d'una referència europea d'identificació de jurisprudència promoguda des del Consell de la Unió Europea en unes Conclusions que es varen publicar al Diari Oficial el 29 d'abril del 2011 , i que significa "European Case Law Identifier". Justificava el Consell la necessitat d'establir un identificador europeu dient que e n el pla nacional existeixen diversos sistemes d'identificació, uns determinats pels òrgans jurisdiccionals i altres propis del venedor [de bases de dades, les quals] inventen en alguns casos el seu propi sistema d'identificació i, en altres, reutilitzen un o més dels sistemes de numeració nacionals. Així doncs, la consulta i la citació de jurisprudència en el context transf...

Como bien saben los lectores de este blog, muchos han sido los pronunciamientos judiciales y muy diversos desde que se empezaran a reclamar por los consumidores a las Entidades Bancarias la devolución de los gastos correspondientes a los préstamos hipotecarios hasta que en Sentencia de 15 de marzo pasado, el Tribunal Supremo clarificó la doctrina aplicable a estas cuestiones. Por su importancia en la pràctica vamos a reproducir íntegramente los Fundamentos cuarto y quinto en los que se desgrana la cuestión, primero de forma general y después ya en concreto sobre el más polémico de los gastos, el Impuesto de Actos Jurídicos Documentados.  CUARTO.- Pronunciamientos jurisprudenciales previos sobre la abusividad de las cláusulas de gastos en los préstamos hipotecarios 1.- La sentencia de esta sala 550/2000, de 1 de junio, trató la abusividad de la imposición al consumidor de los gastos generados por la constitución de una hipoteca para la financiación de adquisición de una vivienda, c...

La Llei Orgànica 1/2015 va introduir a l’art. 22.4 del Codi Penal una agreujant consistent en cometre el delicte “per raons de gènere” havent tingut la nostra Audiència Provincial fins ara ocasió d’aplicar-la en almenys dues ocasions, i l'última a la Sentència del passat 7 de maig, de la secció primera, número 251, i de la qual desconeguem si és ferma a data de hui o s’ha interposat algun recurs. Tractant-se d’una matèria relativament innovadora i de màxima actualitat hem estimat interessant compartir-la al blog.  Es tracta, a la citada Sentència, un cas en el qual, resumidament, i segons els fets declarats provats pel Tribunal, després que una dona tractara de trencar una relació, l’home va assetjar-la contínuament, fins que un dia van tindre una discussió en la qual este, amb la intenció d’acabar amb la seua vida , la va agredir fins deixar-la inconscient, causant-li unes lesions molt greus fins al punt que li va provocar la incapacitat permanent absoluta. La Sentència cond...

El art. 153 del Código Penal castiga a quien por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión de menor gravedad, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, siempre que la víctima sea o haya sido su esposa o mujer que esté o haya estado ligada al autor por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o conviviente, o sobre los menores o personas con discapacidad necesitadas de especial protección que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela, curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o privados. No obstante, las penas que ...

La qüestió que plantegem va sorgir al procediment que va donar lloc a la Sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de Guipuzkoa, 302/2017, Roj SAP SS 1002/2017, en el qual el fill únic d’un empresari ramader demandava a la parella del seu difunt pare que havia conviscut amb ell durant dos anys i a la qual havia instituït heretera al seu testament, entre altres motius perquè entenia que havia “buidat” els comptes bancaris del finat en benefici propi de tal forma que havia perjudicat considerablement els seus drets com a legatari de la legítima estricta, tal com havia disposat el seu pare al testament. Vaja per davant que l’actor demandava la restitució d’una quantitat que superava els 130.000€, i que va perdre en primera instància amb imposició de les costes processals, i que, finalment, l’Audiència Provincial va confirmar dita resolució també amb imposició de les costes processals de l’apel·lació. Des d’un punt de vista estrictament econòmic el resultat del plet es pot ...

En el día de ayer el Consejo General del Poder Judicial hizo pública una nota de prensa del Pleno de la Sala de lo Civil del Tribunal Supremo, en relación a las reclamaciones de devolución de las cantidades pagadas en concepto de Impuesto de Actos Jurídicos Documentados por los consumidores en las operaciones de constitución de préstamos hipotecarios que tenía el siguiente tenor literal: El Pleno de la Sala Primera del Tribunal Supremo ha deliberado y resuelto en el día de hoy dos recursos de casación en relación con sendas reclamaciones de consumidores contra cláusulas de sus escrituras de préstamo con garantía hipotecaria, que les atribuían el pago de todos los gastos e impuestos generados por la operación. El tribunal ha partido de su propia jurisprudencia sobre la abusividad de una cláusula que, sin negociación y de manera indiscriminada, atribuye en todo caso el pago de los gastos e impuestos al consumidor, a pesar de que la ley, según los distintos supuestos, hace una distribuc...

Tenint present que segons reiterada doctrina del Tribunal Suprem la cotitularitat d’un compte bancari no determina la dels fons que pogueren estar dipositats, quan un dels hereters i havent més d’un, disposa (per ser cotitular o autoritzat) en benefici propi de fons del causant es pot plantejar si estem en presència d’un delicte d’apropiació indeguda de l’art. 253.1 del CP que castiga a qui, en perjuicio de otro, se apropiaren para sí o para un tercero, de dinero, efectos, valores o cualquier otra cosa mueble, que hubieran recibido en depósito, comisión, o custodia, o que les hubieran sido confiados en virtud de cualquier otro título que produzca la obligación de entregarlos o devolverlos, o negaren haberlos recibido. Nosaltres no ens endinsarem, en esta ocasió, en la vesant penal d’esta actuació i ens limitarem a dir que, respecte dels delictes patrimonials, dins dels quals es troba el d’apropiació indeguda, existeix una exempció de responsabilitat penal (excusa absolutòria) que afect...